Els sofistes, Sòcrates i finalment Plató són, sens dubte, els primers pensadors preocupats per l'educació, conscients del seu poder en tant que mitjans o entrebancs per a la convivència humana, per a la cohesió social, per a l'alliberament de la humanitat. El mite de la caverna ens llança aquest repte, el de ser lliures, encara que estem a soles pujant el costerut camí que ens conduirà a la llum, al coneixement, a la veritat, o el ser presoners de la maledicència, la falsedat i la demagògia.
Les reflexions actuals sobre l'educació ens condueixen a un canvi de paradigma. El problema de les escoles no és un problema curricular, sinó conceptual, doncs el món ja no és el que era. Sense un nou concepte d'escola no valen reformes ni contrareformes. Tot jau quasi igual. Afortunadament, malgrat els canvis continus de la legislació educativa, el canvi revolucionari a l'escola ha vingut i vindrà sempre de mans dels mestres i no dels polítics que ni saben d'escola ni d'educació. Perquè l'escola no canvia a colp de lleis, ni decrets sinó d'il·lusió, d'hores de treball, d'investigació en el temps lliure, de formació a cost zero i potser de grans dosis de romanticisme ben administrat. Els mestres som fortament optimistes o no ho seríem, doncs ni tenim massa reconeixement social, ni podem comprovar fàcilment els rèdits reals de la nostra feina sinó de manera excepcional, ni tenim una administració educativa que faça altra cosa que burocratitzar i fiscalitzar la nostra tasca sota el principi de la desconfiança en el nostre quefer. Com si canviar els papers canviara la realitat!
A contracorrent, com sempre ha estat, van els bons mestres, provocant als poderosos i als que no ho són tant, mostrant-nos altres mirades, altres cares de la vida, jugant-se-la fins i tot els més valents. A l'àgora atenesa o davant el Congrés dels Diputats hi ha bons mestres que exerceixen la ciutadania de manera modèlica. Homes (i dones) horitzó, per sempre.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada